Carta presentació geganta Anna (Novembre 2004)

Hola nois, noies, pares i mares!

Per fi ja he arribat…i si sabéssiu el que m’ha costat… Per increïble que sembli, ja sóc aquí perquè
ens ho passem tots d’allò més bé! El que m’agradaria explicar-vos és tal com he nascut, per què
no ha estat un viatge fàcil.

Quan encara era un tros de fang no pots quasi ni moure’t, esclar, t’has d’esperar molt de temps a
que et facin de cartró. Per fer això, abans t’han de cobrir de guix, i d’aquí sortiran els motlles de
la meva silueta perfecta. Molts de vosaltres ja els heu pogut veure al vestíbul de la plaça Santa
Anna, però de totes formes, la cosa no acaba aquí, no!

Gràcies als motlles, van fer la cara amb cartró pedra, ja que així pesaria menys (i com es nota!
) però és que em feia vergonya sortir al carrer… és que m’hauríeu d’haver vist… tants trossos de
paper de diari i tantes arrugues… sort en vaig tenir de la massilla i el paper de vidre que em van
afegir per donar-me unes galtes fines i llises!

Per increïble que sembli, després de tot això jo encara no podia venir, perquè em van haver de

fer un cos, i quina feinada que els va portar… però al final s’en van sortir. Ara ja podia caminar,
però… no em trobava massa bé i estava força blanca, però els meus maquilladors personals em
van acabar donant-me color.

Per cert, sort de la senyora Roser, que si no fos per ella, ara no tindria roba per vestir-me, i
gràcies a l’Artesania Dorada, que em va regalar una bufanda feta de les vostres bates, ja que
en aquest dies  està fent molt de fred. Sort que el dia 26 vaig poder arribar i veure-us a tots per
primera vegada!

Què dieu? que m’hi vaig estar poca estona? No us preocupeu, ja veureu com ens anirem veient,
i com un dia podré estar ballant i ballant sense parar, i fent companyia a tots els alumnes de
l’escola. Fins aleshores, petonets!

ANNA, la vostra geganta


Entries i comentaris feeds.

%d bloggers like this: